Ahir vaig compartir reflexions al voltant de l’art i la cultura a la presentació del Singulart amb Clara Narvión, Marta Ardíaca, Júlia Bertran, Margarida Troguet i el públic que ens va acompanyar (més de setenta persones). El debat es va retransmetre per streaming i el podeu veure sencer aquí (a partir del minut 13).

Vaig parlar d’artistes i taxistes, de l’excés de xifres en relació al poc que es parla sobre l’ànima quan parlem d’art, de festivalitis, de comunitat, de com les administracions públiques catalanes i espanyoles volen assemblar-se als nostres veïns del nord però sense pagar la factura, d’Arno Stern i el joc de la pintura i de què passaria si ens endinséssim en habitacions com les que ell proposa i abandonéssim qualsevol judici de valor per concentrar-nos en objectius més elevats com la recerca de la felicitat. Tot això vaig dir i us prometo que, encara que ho sembli, no anava fumat.