Acabo de topar-me amb un text que vaig escriure en un projecte de recerca artística que, amb el col·lectiu Farda, vam presentar l’any passat a una subvenció de la Generalitat que finalment no ens van concedir. En aquest text crec que està l’origen del projecte teatron, tot i que van haver de passar uns quants mesos i unes quantes canyes fins que el projecte va acabar prenent la forma actual.
à‰s aquest:
Aquí i ara passen coses però molt sovint no se n’enterà ningú o sempre se n’enteren els mateixos. Vivim en la societat de la informació però sembla que alguna cosa falla a l’hora de comunicar-nos. Falta d’interà¨s o simple desconeixement? A nosaltres sí que ens preocupa arribar a trobar la millor manera de publicar i difondre el resultat de la nostra recerca. Per aquesta raó, aquest punt també volem que sigui un dels objectius de la recerca.
En el passat segurament haguéssim optat per la publicació d’un llibre. Ara mateix és clar que aquesta no és l’única alternativa. à‰s més, de les alternatives que trobem a la societat tecnològica en la qual vivim, sembla la més elitista. Pel cost material que suposa, pel preu que ha de pagar la persona interessada (però no sempre sobrada de recursos econòmics), pel cost de la difusió massiva, etc…
L’alternativa més adient ara mateix creiem que passa per la Xarxa, un canal molt més accessible a tothom i des de tot el món. Però un espectador atent a la realitat descobrirà de seguida que no hi ha una única manera de publicar a Internet. Sobre tot ara, amb l’esclat de la Web 2.0, la blogosfera, la sindicació de continguts, els wikis, la folksonomia, el podcast, youtube, flickr, del.i.cio.us, la Wikipedia, etc…
Sembla evident que les noves eines haurien d’ajudar els artistes a comunicar-se amb el públic i a interactuar amb ell. Desgraciadament, en el nostre à mbit local encara queda molt de camí per recórrer en aquest sentit. Creiem que hi ha un desconeixement entre aquest dos mons que redunda en perjudici de tothom. Si els artistes volen incidir en la realitat i no volen viure en un microcosmos tenen l’obligació d’utilitzar tots els mecanismes al seu abast per comunicar-se amb la societat.
Volem descobrir quina és la manera més eficaৠd’establir aquesta comunicació, tenint en compte las característiques del nostre projecte artístic. Com aconseguir arribar al mà xim de públic i, possiblement, ja no només a un públic passiu sinó a un de participatiu que, fins i tot, podria acabar involucrant-se en el propi projecte.
Finalment també ens plantegem quina és la manera més adequada de compartir la nostra experià¨ncia amb la societat perquਠja no ens val el vell copyright, superat pels darrers esdeveniments. Noves maneres d’enfrontar-se a la propietat intel·lectual, com Commons license o Copyleft, ens semblen opcions molt més interessants pels nostres projectes artístics, d’igual manera que preferim el programari lliure a les llicà¨ncies propietà ries en l’à mbit tecnològic.
Volem dur una part de la recerca cap aquest à mbit tecnològic amb l’objectiu d’assolir conclusions que, més endavant, ens ajudin d’una manera prà ctica a aconseguir la mà xima eficià¨ncia en la difusió i l’impacte social de les nostres creacions.